Be, volia penjar des d'aqui algunes de les fotos de Shimla, i del que he vist de moment a la Vall de Kinnaur, pero crec que no sera possible ja que aixo es increiblement lent, nomes obrir aquesta pagina m'ha portat 10 minuts... Es una llastima ja que haguessiu vist el temple dels monos que varem visitar junt amb uns italians. El Temple es trova al cim d una muntanya i per accedir hi t'has d' enfrontar amb desenes de monos que s hi et descuides et prenen la cartera, les ulleres, entre altres coses. Jo vaig veure gent que intentava recuperar els preciats articles llencant cacahuets als monos. Per combatir los pots llogar uns bastons que et costen 5 rupies i t aconsellen treure t les ulleres. Doncs vaig experimentar una sensacio semblant a la que pot tenir un cec, ja que sense ulleres veia tot com una mica raro i amb el basto anava picant al terra per assustar els monos.
De shimla ens vam endinsar a la vall de Kinnaur, hem fet nit en un temple a Sarahan i ara mateix estic a Sangla. Moure t per aquests indrets es dur, ja que per fer uns 160 km tardes ybes 8 h en bus. Ja us podeu imaginar com son les carreteres... uff camins impossibles costa a munt, d un sol carril i els precipicis que tens al costat de vertigen, aixo si, els paissatges increibles. Per adelantar el claxon juga un paper importantissim, llavors els camions s'aparten i podem adelantar quan la carretera es una mica mes ampla. Quan en ve un de cara, marxa enrera i mes del mateix...
Sangla esta a gairebe 3000 m d altitud i des d aqui es divisa el cim de Kinnaur Kailash (6050 m). Dema marxarem a Rekong Peo, entrant aja a zona tibetana a pocs km de la Xina. Pepe (el murciano) m'ha dit que la carretera esta tallada degut a un desprendiment que es va donar fa un parell d anys, per tant haurem de fer la vall caminant ja que no se perque encara no ho han arreglat... al menys tenen el detall de passar nos les motxilles per una tirolina. La caminada dura unes 2 hores, pa sucat amb oli...
En aquesta zona els rasgos facials de la gent, la vestimenta... es molt caracteristica, tambe l' hospitalitat. Sempre t ofereixen chai (te amb llet) a tot arreu, o un vi elaborat a base de nectar de pomes i altres fruites de la zona.
Be, us podria explicar moltes mes coses, donar vos mes detalls, informar vos sobre com segurament canviara la ruta del viatge (no tindre prou temps...) pero el primer ho fare quan torni i el segon sobre la marxa, ara prefereixo sortir a fora i sorprendre m una vegada mes, tot i que cada cop hi ha menys coses que ho aconsegueixen.
Salut!!
De shimla ens vam endinsar a la vall de Kinnaur, hem fet nit en un temple a Sarahan i ara mateix estic a Sangla. Moure t per aquests indrets es dur, ja que per fer uns 160 km tardes ybes 8 h en bus. Ja us podeu imaginar com son les carreteres... uff camins impossibles costa a munt, d un sol carril i els precipicis que tens al costat de vertigen, aixo si, els paissatges increibles. Per adelantar el claxon juga un paper importantissim, llavors els camions s'aparten i podem adelantar quan la carretera es una mica mes ampla. Quan en ve un de cara, marxa enrera i mes del mateix...
Sangla esta a gairebe 3000 m d altitud i des d aqui es divisa el cim de Kinnaur Kailash (6050 m). Dema marxarem a Rekong Peo, entrant aja a zona tibetana a pocs km de la Xina. Pepe (el murciano) m'ha dit que la carretera esta tallada degut a un desprendiment que es va donar fa un parell d anys, per tant haurem de fer la vall caminant ja que no se perque encara no ho han arreglat... al menys tenen el detall de passar nos les motxilles per una tirolina. La caminada dura unes 2 hores, pa sucat amb oli...
En aquesta zona els rasgos facials de la gent, la vestimenta... es molt caracteristica, tambe l' hospitalitat. Sempre t ofereixen chai (te amb llet) a tot arreu, o un vi elaborat a base de nectar de pomes i altres fruites de la zona.
Be, us podria explicar moltes mes coses, donar vos mes detalls, informar vos sobre com segurament canviara la ruta del viatge (no tindre prou temps...) pero el primer ho fare quan torni i el segon sobre la marxa, ara prefereixo sortir a fora i sorprendre m una vegada mes, tot i que cada cop hi ha menys coses que ho aconsegueixen.
Salut!!